«Future of Fashion» reivindica la moda com a exemple de transformació sostenible per a altres indústries

La trobada, organitzada per la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana, ha tancat València Design Fest amb un programa que va connectar professionals, marques, mitjans i creadors de contingut per a reflexionar sobre els reptes i les oportunitats de la moda sostenible.

La quarta edició de «Future of Fashion» arribava en un moment en què la sostenibilitat semblava deixar de ser una prioritat en l’agenda de la moda, amenaçada per la situació geopolítica i socioeconòmica global. No obstant això, la trobada internacional de moda sostenible, indústria i disseny celebrada el passat dijous, 16 d’octubre, ha demostrat que la sostenibilitat ja no és una tendència, sinó un compromís necessari de la indústria que els seus actors estan disposats a impulsar. La Harinera, seu de València Innovation Capital, va ser testimoni del sold out que marca, sens dubte, “un punt de consolidació per al projecte” amb tot l’aforament complet i les entrades esgotades.

València va acollir una vegada més aquest esdeveniment, on, fidel al seu lema, les idees es van transformar en accions. En aquesta ocasió, la professional valenciana Mayte de la Iglesia va marcar el ritme de la trobada com a mestra de cerimònies. Reconeguda model, estilista i comunicadora, aquesta creativa nascuda a Alzira va ser pionera en l’àmbit digital —una de les primeres blogueres de moda fa més de quinze anys— i, des de llavors, ha evolucionat cap a la consultoria de marca, l’estilisme i el disseny de col·leccions. La seua àmplia trajectòria professional li ofereix una visió de 360º del sector, que va compartir durant la seua intervenció inaugural.

Mayte de la Iglesia va destacar que la moda sempre ha reflectit —i fins i tot anticipat— el seu temps, i va subratllar que el sector es troba actualment en un punt d’inflexió. Els consumidors exigeixen transparència en tots els processos, mentre que el marc legislatiu s’ha convertit en l’estructura que estableix les normes que les empreses han de seguir per a complir els objectius de sostenibilitat. “La tecnologia està ací per a oferir solucions, encara que encara no està prou estesa per a generar resultats visibles”, va afirmar en el seu discurs inaugural. També va assenyalar que el context econòmic i geopolític global podria relegar la sostenibilitat a un segon pla dins de la indústria i va destacar els reptes de gestió als quals s’enfronten els projectes de moda, on convergeixen creativitat i negoci. Segons la seua visió, “canviar el món” pot començar com una acció individual amb un impacte global.

La comissària de Future of Fashion, Patricia Moreno, va inaugurar l’esdeveniment alertant sobre les dades que revelen una tendència a la baixa dels “entusiastes del clima” entre les noves generacions. Va destacar que la moda necessita espais com Future of Fashion per a “repensar-se”. En l’última dècada, l’estat de la moda sostenible ha evolucionat entre polítiques canviants, polaritat ideològica i diverses pressions econòmiques. Conscients d’aquesta complexitat, la jornada va començar amb un diàleg inaugural per a contextualitzar el moment actual del sector i posar damunt la taula els grans desafiaments als quals s’enfronta hui la sostenibilitat en la moda.

Sònia Flotats, directora de Move! Moda en Movimiento (iniciativa impulsada per Modaes), i Ona Bascuñán, experta en comunicació corporativa que durant anys va formar part d’H&M en àrees de sostenibilitat, diversitat i inclusió, van conversar sobre el “Status 2025: la moda sostenible a examen”. Flotats va explicar la situació actual de les empreses després de les exigències legislatives de la Unió Europea i el retrocés posterior després que les institucions transmetessen que, en un context global d’alta competència, fer les coses “massa bé” podria restar competitivitat a Europa. En aquest escenari, va advertir, després d’aquest missatge difós que la sostenibilitat corre el risc de convertir-se en un fre en lloc d’un motor de transformació, “les empreses s’han angoixat per la inversió i hi ha hagut un desànim”. Flotats també va traslladar el sentiment de les directives: “Quan Europa aprove aquests temes em posaré a treballar-hi, jo ja en tinc prou amb pagar els salaris a final de mes”.

La sostenibilitat és una qüestió que afecta totes les empreses i que, malgrat les seues diferències, “hauria d’aplicar-se amb equitat normativa”, va assenyalar Flotats. No obstant això, va reconéixer que les grans companyies funcionen com a “transatlàntics” i que qualsevol canvi és lent i costós, mentre que les petites i mitjanes moltes vegades no poden permetre’s assumir-lo. Per això, els fundadors d’aquestes empreses convidats com a ponents coincideixen que la sostenibilitat ha de ser un valor intrínsec, part de l’ADN de la marca, i no només una estratègia de compliment o de màrqueting.

Sònia Flotats va subratllar que Espanya ha fet passos significatius amb un esborrany de Reial decret que estableix obligacions concretes per a les empreses, com la creació d’espais de segona mà i la implementació de taxes relacionades amb el nivell d’ecodisseny de cada peça: “Com millor estiga dissenyada una peça, menys pagarà l’empresa”. L’experta va afegir que la traçabilitat serà fonamental: “Conéixer i comunicar l’origen del que produïm serà clau per a complir amb el futur passaport digital de producte”. En aquest sentit, la sostenibilitat és tant una obligació legal com una oportunitat per a millorar la competitivitat, especialment en un context d’augment de costos de matèries primeres i crisis globals. Com a colofó a la seua intervenció, va fer una crida a altres indústries perquè es revisen i s’exigisquen tant com ho fa la moda.

Faustine Steinmetz, dissenyadora de moda col·laboradora de Balenciaga i Diesel, i fundadora de la seua pròpia marca homònima, va oferir una visió crítica sobre els impactes reals del model actual en la seua ponència “Slow Fashion Meets Denim”. Va destacar la sobreproducció massiva i la curta vida útil de les peces: “Es fabriquen entre 80.000 i 150.000 milions de peces a l’any, i entre un 10% i un 40% mai es venen. Moltes s’usen només 7-10 vegades, i només l’1% de la roba usada es recicla”. La dissenyadora va explicar que gran part d’aquestes peces acaba en mercats de segona mà en països com Ghana, on moltes són invendibles o contaminants, i va alertar sobre la pèrdua d’habilitats artesanals, la qual cosa redueix la capacitat de reparació i augmenta la quantitat de residus. Va mostrar alguns dels seus treballs, en els quals grans empreses com Diesel o Balenciaga, en la seua divisió d’Haute Couture, han comptat amb les seues mans artesanes. A més, va reclamar la importància del temps en un món accelerat i on el consum predominant és d’usar i tirar.

Durant la taula redona, la seua moderadora Rocio Alonso, de Fashion Network, va enfatitzar que la sostenibilitat no depén només de les empreses: “Al final, les compres les fan els consumidors. És clau educar-los i convéncer-los perquè adopten hàbits de consum més sostenibles”. Sota el títol ‘Créixer, amb moderació?’, Coral Adrados, Sustainability Manager a Blue Banana —marca recentment certificada com a B Corp™ i influent entre la Generació Z—; Pepe Barguñó, director creatiu i cofundador de Thinking Mu, referent en disseny responsable amb un pla actiu d’expansió en el territori estatal; Barb Bruno, fundadora i directora creativa de Tinycottons, exemple d’èxit en el sector infantil; i Tania Pardo, al capdavant de Jimenas, firma d’accessoris que encarna i defensa una moda lenta i artesanal, van debatre que la sostenibilitat és un compromís integral, que combina normativa, ecodisseny, traçabilitat, qualitat del producte, propòsit de marca i educació al consumidor.

Per a aquestes empreses, la clau és operar des d’aquests principis i no desviar l’atenció amb estratègies superficials. Coral Adrados va explicar que educar i inspirar la comunitat és l’objectiu dels seus missatges, mostrant la direcció de la marca i motivant altres a unir-se, i no com una simple estratègia comercial. Tania Pardo va reforçar que els valors de la marca han de guiar totes les decisions: “Aquesta idea m’acompanya des que em desperte fins que me’n vaig a dormir. Si el negoci perd el focus i es desvia dels seus principis, haurà perdut el sentit. La sostenibilitat no és una estratègia, és la manera de viure el meu negoci”.

Adrados va recomanar a les persones que volen emprendre que “no és necessari produir més producte, sinó conéixer profundament la cadena de valor i ser conscients dels impactes de cada decisió”. Per la seua banda, Barb Bruno va argumentar que l’objectiu central és crear productes que duren i que siguen realment valuosos per als consumidors, mentre que Adrados va afegir que no és necessari produir més producte, sinó conéixer profundament la cadena de valor i ser conscients dels impactes de cada decisió. Per a Barguñó, “l’autenticitat i la radicalitat” són essencials, així com encaminar-se cap a una visió regenerativa holística, no sols en el sector de la moda.

Sobre la importància de tindre un gen sostenible va girar la ponència de Horacio González-Alemán, cofundador de Gospel Estudios, juntament amb el futbolista Héctor Bellerín, ‘Ètica en l’ADN d’una nova marca’: “Quan algú decidix comprar una peça nostra, l’invitem a reflexionar durant 30 segons si realment la necessita. No volem que el nostre públic siga un perfil de comprador impulsiu, volem que hi haja la convicció que aquest disseny pot acompanyar-te durant anys”. El cofundador de Gospel Estudios va reflexionar sobre el creixement i l’acumulació de peces: “Jo no vull que algunes persones tinguen molta roba meua, sinó que moltes persones tinguen una peça i que pensen abans de comprar”.

En un sector tradicionalment marcat pel consumisme, també van sorgir crítiques cap a la “hipocresia i les contradiccions” del mateix sistema. González-Alemán va situar el consum com un acte polític i de responsabilitat, qüestionant la descentralització de la culpa sobre el consumidor: “Comprar és responsabilitat nostra perquè, com a consumidors, tenim un gran impacte. On poses els teus diners, poses la teua intenció i energia”. Com a emprenedor, va defensar la paciència i l’aprenentatge: “Utilitza les limitacions al teu favor, confia en el procés, mai no és tard per a canviar”.

Les veus de la moda que es van reunir en la quarta edició de Future of Fashion van concloure que només integrant la sostenibilitat en els seus fonaments la moda pot transformar-se en un sector que genere un impacte positiu, genere confiança i siga un referent per a altres indústries. Una reflexió que va culminar amb el diàleg final que té lloc cada any sota el títol ‘What I learned as a changemaker in fashion’.

Ane Guerra, periodista, professora universitària i locutora de ràdio, que actualment lidera el podcast Women at Work de Hey Studio, va entrevistar en directe Hayett Belarbi McCarthy, model d’ascendència algeriana i irlandesa-londinenca que, després de desfilar per a Louis Vuitton, Hermès i Givenchy, i protagonitzar campanyes per a Burberry, Chloé o Gucci, ha orientat la seua carrera cap a l’art visual i la cuina com a acte de memòria cultural.

Hayett Belarbi va abordar la sostenibilitat des d’una perspectiva personal i artística, destacant la importància de repensar el consum: “M’agrada investigar un poc darrere de tot el que faig, però no estic impulsada per l’èxit; visc d’una manera més primitiva, considerant el que realment necessite i el que no”. La dissenyadora i creadora adverteix sobre la pressió social d’emprendre i “ser el teu propi cap”, que pot portar a la pèrdua de col·laboració i al consum desmesurat: “Tots volen començar la seua pròpia marca o fer el seu propi projecte, i això està bé, però, desgraciadament, no pots tindre-ho tot”.

Belarbi insisteix que la sostenibilitat no es redueix al material, sinó que és una manera de viure i un acte conscient en la presa de decisions diàries. Va ressaltar la importància de la conversa i la “confrontació constructiva” com a eina de canvi: “He canviat dràsticament d’opinió gràcies a la conversa. Funciona. Absolutament funciona parlar i fer que la gent pense”.

Així mateix, critica la pressió social cap al model que incentiva sempre a adquirir més: “La sostenibilitat passa per usar la veu, qüestionar hàbits i assumir la responsabilitat individual de les decisions, no només per estratègies empresarials o campanyes de màrqueting”, va sentenciar la model internacional. Aquest discurs reforça la idea subratllada durant tot el fòrum i introduïda per Patricia Moreno: “Ètica i estètica han d’anar sempre de la mà”. La periodista especialitzada en moda i cultura, estratègia de comunicació i redacció publicitària, i docent, va repetir per tercera vegada com a comissària d’aquesta trobada internacional de moda sostenible, després d’haver reprès i consolidat el projecte llegat del programa oficial de València Capital Mundial del Disseny, organitzat per la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana.

“La quarta edició de Future of Fashion arribava en un moment crític, quan la sostenibilitat —i amb ella la justícia climàtica i social— necessita reafirmar-se com a prioritat davant de l’ona reaccionària que travessa l’economia, la política i el pensament global. Aquest fòrum ha tornat a demostrar per què la moda continua necessitant espais així per a repensar-se: totes les persones que hem format part —des de l’organització fins a les ponents, passant pels mitjans i les creadores de contingut— eixim amb l’impuls d’abraçar l’esperança radical, concepte que es va proposar en el Final Dialogue, per a mantindre’ns fermes en la nostra posició d’entusiastes de la moda, del clima i, en definitiva, de la unió indissoluble entre estètica i ètica.” Patricia Moreno, comissària de «Future of Fashion».

En paral·lel al programa de conferències, «Future of Fashion» va incorporar per primera vegada una activitat satèl·lit, el Pitch Clinic a càrrec de Javier Fernández Poyo, autor de El manifest de la innovació i exdirector d’innovació a Desigual. Després d’una convocatòria oberta a projectes de moda sostenible, cinc startups o iniciatives van gaudir de mentories personalitzades amb l’expert, qui va revisar els seus pitches i va ajudar a potenciar la seua proposta de valor. Aquesta acció compta amb el suport de València Innovation Capital, que participa a través de Mar Prieto, tècnica d’emprenedoria de València Innovation Ecosystem, en les mentories. A més, el director de la Fundació del Disseny també hi va ser present assessorant en qüestions vinculades a la presència del disseny, de manera transversal, en els cinc casos exposats.

Javier Fernández comenta que la trobada internacional, “a més de les marques i proveïdors tradicionals, dona protagonisme a actors sovint oblidats, com l’acadèmia, la universitat i l’estudiantat, que van estar molt presents en aquesta edició”. L’expert en innovació destaca l’espai que es va donar als emprenedors, “que són els qui realment construiran el futur de la moda”. “En aquest sentit, iniciatives com el Pitch Clinic i la mentoria per part d’experts aporten experiència, coneixement i lliçons apreses, ajudant aquests emprenedors a validar el seu producte i la seua proposta en un entorn real d’indústria, amb marques i proveïdors”, explica.

Les cinc startups que van participar, seleccionades d’entre les participants d’una convocatòria oberta a projectes de moda sostenible, van ser: Sekond Flow, Pasaly, Coba Complements, eWear i Kai Clothes. Després de la realització del Pitch Clinic, Fernández Poyo va subratllar la importància de la humilitat i l’escolta: “Els emprenedors s’exposen, mostren els seus projectes i accepten crítiques sobre el seu model de negoci, la seua operativa o el seu pricing. Això demostra la seua voluntat d’aprendre i millorar contínuament, un valor fonamental per a qualsevol projecte que aspire a créixer de manera sostenible i responsable”.

“Per a mi, Future of Fashion és actualment l’esdeveniment més complet de moda en el panorama estatal, perquè abasta tota la cadena de valor de la indústria i inclou aspectes clau que no se solen tractar en altres esdeveniments. El focus i la base de la trobada són la sostenibilitat i la innovació, cosa que impulsa una visió de futur de la indústria i permet anticipar cap a on es dirigeix.” Javier Fernández Poyo, mentor del Pitch Clinic.

La quarta edició de Future of Fashion conclou que la moda pot transformar-se en un sector que genere un impacte positiu, genere confiança i siga un referent per a altres indústries equilibrant el creixement econòmic amb els principis de sostenibilitat i responsabilitat social, evitant que la pressió per expandir-se comprometa els valors fonamentals de les empreses.

En la presentació de l’esdeveniment, Xavi Calvo va retre homenatge a la recentment desapareguda etòloga i activista Jane Goodall, recordant les seues últimes paraules en públic, durant el World Design Congress, de les quals el director va ser testimoni:

“Crec que tenim una finestra de temps en què, si ens unim i actuem, podem començar a canviar les coses, a reinventar un món en què visquem en harmonia amb la natura en lloc de destruir-la. I el disseny és una eina poderosa per a ajudar a crear aquest món. Perquè el disseny influïx en la roba que vestim, en les llars on vivim, en els sistemes dels quals depenem.

I ara estem veient avanços extraordinaris en la moda regenerativa que dona suport a un món més sostenible, amb nous materials apassionants en desenvolupament i nous esforços per a reciclar, reduir residus i disminuir la demanda de recursos naturals. Açò és realment un motiu d’esperança.

Els dissenyadors tenen una gran responsabilitat amb les generacions futures, perquè esteu donant forma al futur des del seu mateix començament: la taula de dibuix. M’han dit que el 80 % de l’impacte ambiental d’un producte es determina durant la fase de disseny. Això vos atorga un poder immens per a fer el bé… i una responsabilitat enorme. Vos anime a aprendre de la natura. Deixeu que la mare natura siga la vostra codissenyadora. Ella no malgasta res. Equilibra cada sistema. Crea bellesa amb un propòsit.”

Sobre València Design Fest

Enguany, a més, Future of Fashion ha tingut un paper molt especial com a colofó final de València Design Fest 2025, el festival organitzat també des de la Fundació del Disseny i que durant més d’un mes ha omplit cada racó de València de creativitat, disseny, arquitectura, artesania, gastronomia, innovació i reflexió. El festival ha demostrat l’“efervescència” creativa valenciana amb un programa que va començar amb una proposta de 60 activitats i que, al seu final, ha superat les 70 en mes i mig.

“A València hi ha un ecosistema que des de la Fundació es continua activant, que està més viu que mai i que fins i tot creix amb vida pròpia, que connecta i demostra que el disseny és molt més que una disciplina estètica: és una manera d’entendre el món i de transformar-lo. València Design Fest ha demostrat que el disseny ha de ser accessible, emocionar, sorprendre, inspirar-nos… així com reivindicar la bellesa i la part més experiencial, humanista i humana, perquè el disseny està per a fer-nos la vida millor a les persones.” — Xavi Calvo, director de la Fundació del Disseny de la CV

Aquest ecosistema està recolzat per les dades d’innovació de l’Informe d’empreses tecnològiques i innovadores de la Comunitat Valenciana, com va defensar el director de València Innovation Capital, David Rosa, durant la benvinguda a la jornada:

“Des que vau començar amb la Capital Mundial del Disseny i amb aquesta València creativa, diversa i sostenible, hi ha més de 500 empreses tecnològiques i innovadores a la ciutat que generen més de 3.800 llocs de treball amb una facturació de 550 milions d’euros segons un informe regional d’empreses tecnològiques i innovadores de 2025.”

Des de l’Ajuntament de València, la ciutat se suma a aquesta nova edició de «Future of Fashion», reafirmant el seu compromís amb la sostenibilitat, no sols en l’àmbit urbà i mediambiental, sinó també en sectors clau com la moda i el disseny. La ciutat, reconeguda des de fa anys per la seua estratègia d’innovació i les seues polítiques de sostenibilitat, va acollir aquest esdeveniment a La Harinera, seu de València Innovation Capital, consolidant-se com un punt de referència per a iniciatives de transformació verda i d’innovació. València, reconeguda com a Ciutat del Disseny per la UNESCO, Capital Mundial del Disseny en 2022 i Capital Verda Europea 2024, continua així marcant el camí cap a un futur més verd, inclusiu i sostenible, impulsant el canvi des de la creativitat i el respecte pel medi ambient.

«Future of Fashion» és la trobada internacional de moda i sostenibilitat enfocada a la indústria i a les startups, i està organitzada per la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana en el marc de València Design Fest 2025. Enguany ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de València a través de València Innovation Capital i de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana.